Retaule de santa Maria Magdalena de Perella

La mort de Lluís Borrassà l'any 1425 coincideix pràcticament amb l'inici de l'activitat artística de Bernat Martorell el qual, des del seu taller de Barcelona, introduirà les novetats estilístiques de la segona etapa de l'art gòtic internacional que serà vigent a Catalunya durant tot el segon quart del segle XV. La presència d'artistes florentins a la ciutat de Barcelona durant els anys trenta, així com la forta influència que va exercir el pintor Van Eyck i la pintura flamenca en l'època final de la seva producció artística, permet relacionar el seu estil amb l'art gòtic internacional de la seva època. La principal novetat aportada per Bernat Martorell consisteix a haver abandonat l'excés de moviments, de gestos i de colors contrastats de les composicions escèniques dels pintors de la generació anterior per tal d'introduir un clima més serè, harmònic i equilibrat. L'humanisme incipient que es començava a imposar en la cultura europea de l'època es veu reflectit en la pintura de Martorell en la manera com tracta els rostres de les figures. Per primera vegada apareixen personatges amb trets psicològics individualitzats amb rostres que reflecteixen una bellesa humana diferent d'aquella bellesa idealitzada del món italogòtic del tres-cents. El petit retaule de santa Magdalena de Perella amb escenes de la vida de la santa correspon a la darrera etapa productiva de Martorell, que va comptar amb la participació de diversos col·laboradors dintre del seu taller. El domini tècnic de la il·luminació de manuscrits es fa palès en el detallisme minuciós amb què està tractat el paisatge de l'escena de l'Assumpció de Maria Magdalena, el qual guarda similituds amb el paisatge del compartiment de la predel·la amb la Predicació del Baptista provinent de la Catedral de Vic.