Aquest moble és un clar exemple de la tipologia de les caixes obrades a Catalunya durant el segle XVI. La caixa és, amb tota seguretat l'única tipologia de mobiliari de la qual es pot establir una seqüència contínua de la seva evolució des del segle XIV fins al segle XIX.
La decoració de la caixa se centra en el buc, que esta compartimentat per l'aplicació de motllures que conformen tres plafons al frontis del moble i un plafó a cadascun dels costats. Els plafons frontals estan separats per dos motius de traceria calats aplicats. Cada motiu està tallat d'una sola peça de fusta i representa quatre finestres geminades agrupades per dues rosasses amb motius de talla de tipus floral, acabats als costats amb el motlluratge que limita la part interior dels plafons laterals i els dos costats del plafó central. A la part central de cadascun dels plafons de la caixa hi ha dos losanges, un inscrit dins l'altre, formats també per motllures aplicades.
Les caixes eren mobles per anar arrambats a la paret, raó per la qual no tenen obrada la part posterior i, durant aquest període, a part del seu ús com a contenidor, es podien fer servir com a seient o en el cas de les més grans, com a llit, tal com ho reflecteix la documentació de l’època.