Astrònom

En l’obra de Saumells hi ha algunes figures, com ara l’Astrònom, que apareixen moltes vegades al llarg de la seva trajectòria amb lleugeres variants. La imatge típica de la sèrie és la d’un home de posat transportat que mira al cel i, abstret en l’infinit, s’oblida del seu ser material. Té el cos configurat en ascensió regressiva. Els membres inferiors, plens i musculats; a partir de la cintura s’emmagreix. L’exhibició de l’ossada té un sentit premonitori: ens anuncia el destí fatal que imposa la naturalesa, simbolitza arreu la mort sense remei, evoca el temps i posa en qüestió l’eternitat. L’Astrònom mira amunt, al cel: l’espai sublim. És el model de l’home espiritual. Lluís M. Saumells Panadés (1915–1999) Realitzà la seva primera exposició a Tarragona, el 1934, a l’Ateneu arraconense, i el 1945 es traslladà a París amb una beca del govern francès. En tornar de França, el 1949, fou nomenat director de l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ciutat on residí, exceptuant algunes estades a Palma. L’artista, amb una volumetria definida presenta el mínim de detalls, i crea una tipologia pròpia que, amb petites variants, treballarà constantment: figures de caràcter expressionista de mans de dits allargats i prims i cares de trets angulosos. Aquestes característiques són aplicables també a la seva producció pictòrica i sobre paper. El seu compromís amb l’art el portà a esdevenir un veritable promotor cultural a la ciutat. Enric Baixeras