Cap de negre

La participació de Salvador Martorell a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 li suposà la concessió de la Medalla d’Or a la seva obra Cap de negre. En aquesta obra, l’escultor, que ja coneixia la incidència de l’art africà en el cubisme, assimilà i projectà en clau de síntesi algunes formulacions del cubisme. Amb la concessió d’aquest premi, el jurat valorava intrínsecament la creativitat innovadora de Martorell perquè incorporava en una sola obra la tradició escultòrica hel·lènica i les formules constructives del cubisme. Salvador Martorell Ollé (1895–1968) Inicià la seva formació al taller Arana i Bru de Tarragona; el 1914 es traslladà a Barcelona, on estudià un any a l’Escola de Llotja i treballa a la casa Gabriel Bechini. Becat per la Diputació de Tarragona, romangué a París entre els anys 1918 i 1919, per retornar a Barcelona. Treballà com a professor al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona (1934-1938) i a l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (1947-1965). La seva obra, vinculada formalment al Noucentisme, mostra un gran domini de la tècnica i una gran sensibilitat en el tractament de la figura humana. Francesc Roig i Queralt