A partir de 1880, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i Miquel Utrillo (Barcelona, 1862 – Sitges, 1934) refermaren la seva amistat i, juntament amb Ramon Casas, Enric Clarasó i Ramon Canudas, esdevingueren un quintet gairebé inseparable. A la primavera de 1889, Utrillo marxà a París per fer-se càrrec de la corresponsalia artística del diari La Vanguardia. Poc temps després, quan Rusiñol s’hagué traslladat també a la capital francesa, els dos amics s’instal•laren en una casa de la rue de l’Orient en companyia de Canudas i Clarasó. Fou Utrillo qui presentà a Rusiñol molts dels artistes parisencs del moment i qui l’introduí en els ambients bohemis de Montmartre, que ell coneixia tan bé des de la seva època d’estudiant.
En aquesta obra, coneguda també amb els títols de L’hivern de l’artista i Una tarda freda –com fou exposada per primera vegada a la Sala Parés–, Rusiñol ens mostra Utrillo assegut i de perfil, mentre s’escalfa les mans davant una estufa de llenya, probablement l’única que hi havia, en una de les sales de la inhòspita casa que compartien a París.
Entre els grisos i els ocres que predominen en el quadre, sobresurten les pinzellades ataronjades del foc de l’estufa, cap a les quals se’n va inevitablement la mirada de l’observador.