A ma

El treball de Diego Pujal Laplagne té a veure amb el món de les claus i codis que sorgeixen de la nostra interacció amb aquest mitjà; en relació amb això, les seves pintures poden ser una eina, una clau o un enigma. Diego Pujal Laplagne (1971) és professor de pintura i mestre de dibuix per les Escoles Nacionals de Belles Arts de Buenos Aires. Les seves obres parlen del buit, del que hi ha a la frontera. I de com a partir del buit —a partir de l’abisme— es poden construir objectes, formes, signes. Perquè a vegades el buit —el no-res— pesa més que la realitat i ens aclapara. “La bidimensió és un espai aliè a la nostra corporalitat. És, per antonomàsia, un espai conceptual i comunicatiu. Actua com a clau a un sector de la nostra percepció i del nostre enteniment.” Ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives entre Argentina i l’Estat espanyol. Al costat de Verónica Coulter realitza la pintura escènica de diverses òperes: Il viaggio a Reims, Orfeo i Eurídice, Gaudí, L’elisir d’amore, Carmen, Manon, Death in Venice, Simon Boccanegra, Le nozze di Figaro i Salomé, presentades al Gran Teatre del Liceu i en diversos teatres d’òpera del món. És artista resident a Hangar, Centre de Producció d’Art de Barcelona. L’obra de Diego Pujal es troba en institucions com la Diputació Provincial d’Alacant, el Museu d'Art Modern de Tarragona, la Casa Nacional de Moneda – Banco Central de Bolivia i el Museo Irureta, Tilcara (Argentina). 36è premi Tapiró de pintura, Biennal d’Art 2008