Arqueta

Al segle XIV les posts de fusta per a la construcció de mobles no s’obtenien serrant, sinó desbastant la fusta amb l’aixa. El resultat eren unes posts gruixudes unides amb sistemes constructius bàsics que donaven com a conseqüència unes unions poc resistents que requerien reforços exteriors de ferro forjat per ajudar a travar el conjunt. Els elements de forja tenien per tant una doble funció, constructiva i decorativa. Al segle XV la generalització de l’ús de la serra hidràulica va facilitar la millora dels encaixos. Malgrat haver perdut la funció constructiva, les aplicacions de ferro forjat van mantenir la seva funció decorativa.
Aquesta arqueta gòtica de manufactura catalana, datada al segle XV és un exemple d’aquest tipus de moble contenidor confeccionat amb posts de fusta, folrades de pell policromada amb pigment de mini, que es continuen decorant amb aplicacions de forja. En aquest cas amb llandes rectes i llises de secció triangular amb expansions circulars i reforços de ferro forjat.
Les arquetes tancades amb pany i clau, cobertes de làmines de ferro forjat, conegudes als inventaris com a cofrets ferrats, s’utilitzaven per guardar objectes de valor, generalment joies i documents.