A l'inici del període romànic la tradició eclesiàstica de cremar encens en les funcions litúrgiques incrementà la seva importància i es fabricaren encensers de gran riquesa acompanyats de capsetes, o navetes, per guardar els encensos. Aquestes formes de les indústries sumptuàries adoptaren generalment dues tipologies: una de totalment esfèrica i una altra amb la caldereta tradicional circular i la coberta en forma de torre, continuant, ambdues, amb el sistema de cadenes de sustentació integrades en un agafador superior a manera d'una gran argolla articulada. Dins d'una ampla cronologia, des del segle XII fins a finals del segle XIII, el Museu de Vic posseeix una important col·lecció de més d'una trentena de peces d'aram o de bronze, de fosa o de planxa, ornamentades a base de burinats, cisellats, esmalts i dauradura. Unes mostren relacions formals amb les pautes de fabricació renanes i mosanes, i d'altres amb els productes de Llemotges, a l'Aquitània; però, malgrat la manca d'estudis al respecte, no s'ha d'excloure la possible fabricació catalana d'algunes de les obres. Destaquen entre elles les provinents de Campdevànol, Puig-reig, Sorerols, Montclar i Covet.