La Prosopis xilensis està adaptada a la sequera, a la migradesa del sòl (fa simbiosi amb bacteris fixadors de nitrogen) i a la pastura del bestiar (dispersió animal dels fruits per la via digestiva). Precisament per evitar que els animals herbívors la devorin completament es protegeix amb espines.
T'interessa: Natural history?
Rep novetats amb el teu Culture Weekly personalitzat
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.