Crist de Palau

Ferran Arasa i Subirats (1905- 1992) El pintor, després d’un llarg temps de recerca, es pot dir que, proper a la dècada dels cinquanta, troba el llenguatge personal que definirà l’obra pictòrica de la dècada posterior. Precisament en aquesta obra hi apreciem un trets que la diferencien de la producció anterior: la pinzellada solta i segura ha substituït la subtilesa de les precedents taques de color de connotacions modernistes. Hi ha en aquest quadre una gran riquesa cromàtica i matèrica que dóna força i rotunditat a l’obra. Una pinzellada enèrgica i una particular aplicació del color configuren el sentit constructiu de l’obra, més que no pas les masses i els volums. 2a medalla Tapiró de pintura, 1945. Elena Fabra