Alfred Opisso és un pintor i dibuixant del segle XX. Procedent d’una família d’artistes, era fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona Lladós. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona. Es va presentar als certàmens barcelonins de 1921 i 1922. En successives exposicions de sales barcelonines es va donar a conèixer com a dibuixant de retrat a llapis, d’una finesa i qualitat destacada. Un estil depurat, traç pulcre i segur, l’expressió i la retirança, donen a les seves obres un gran valor. El 1944 va obtenir el premi nacional de dibuix a la Biennal de Barcelona i el 1958 el primer premi de dibuix Ynglada-Guillot. Va cultivar també la il·lustració; en destaquen les obres realitzades per a Cartas de una religiosa portuguesa i Pablo y Virginia. El 1947 es traslladà a Mataró i exposà a la galeria Tot Art. Cultivà una figuració pulcra, evocadora de l’ambient modernista català.
La pintura mostra una capella, probablement a l’església de Santa Maria de Mataró. En primer terme, sacerdot i escolà a l’interior d’una església. A la dreta apareix l’altar i un fragment d’una columna salomònica. Penjats del sostre apareixen tres models d’embarcacions que mostren el casc i tota l’arboradura: es tracta d’un espai dedicat als exvots mariners. Al centre de la pintura apareix un grup de persones amb vesta que porten pendons, es tracta d’una processó. En aquesta aquarel·la, és d’interès el retrat de l’interior d’una església marinera on s’endevinen diversos exvots penjats del sostre.