La primera fita important en la trajectòria artística de Salvador Martorell fou la seva presència a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París; la del Foment d’Arts Decoratives (FAD). En la vessant d’escultura hi és present Salvador Martorell amb dues peces: Testa de bronze i Sortint del bany, obra amb la qual guanyà la Medalla d’Or de l’Exposició del certamen. El crític Daniel Giralt-Miracle veu aquesta peça com “un conjunt de forces a l’entorn d’una base de pedres que té tulipes i la figura emergent, compacta, arrodonida, que recull totes les essències genuïnes de la terra, pròpies del Noucentisme, en el seu sentit físic i volumètric”. Francesc Roig i Queralt. Salvador Martorell Ollé (1895 – 1968) Inicià la seva formació al taller Arana i Bru de Tarragona; el 1914 es traslladà a Barcelona, on estudià un any a l’Escola de Llotja i treballa a la casa Gabriel Bechini. Becat per la Diputació de Tarragona, romangué a París entre els anys 1918 i 1919, per retornar a Barcelona. Treballà com a professor al Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona (1934-1938) i a l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona (1947-1965). La seva obra, vinculada formalment al Noucentisme, mostra un gran domini de la tècnica i una gran sensibilitat en el tractament de la figura humana.