Compartiment d'un retaule dedicat a santa Maria Magdalena

Una ciutat com Vic, amb una Catedral i una seu episcopal tan importants, devia tenir al segle XV diversos tallers de pintors des d'on es realitzaven els encàrrecs per a les esglésies de la ciutat o del Bisbat. Un d'aquests pintors del qual es té constància de la seva activitat a Vic a començaments del segle XV és «Nicolau Verdera», del qual Gudiol i Ricart va suggerir la possibilitat que fos l'autor d'una sèrie d'obres anònimes provinents d'Osona i el Bages, que presenten una gran afinitat estilística i que es conserven en gran part al Museu Episcopal. El seu art presenta l'ús d'una paleta de colors molt variada i contrastada que l'allunya dels colors pastels propis de l'estil italogòtic, i l'acosta al món del gòtic internacional introduït per Lluís Borrassà. Hi ha també una voluntat de representar la realitat amb més veracitat. La taula amb la figura de santa Magdalena amb la caixeta d'ungüents provinent de l'antic monestir de Santa Magdalena de Conangle mostra la santa revestida amb una túnica on es dibuixen uns plecs ondulats que recorden les formes sinuoses de Joan Mates pròpies d'aquest primer gòtic internacional.