Jaume Cabrera va ser un pintor barceloní format segurament al taller dels germans Serra, els quals li degueren transmetre el gust italianitzant caracteritzat, en el seu cas, per la creació d'unes composicions harmòniques molt equilibrades i una atmosfera narrativa molt plàcida que va mantenir inalterable al llarg de la seva vida. L'ús d'aquesta estètica italogòtica contrasta amb el nou corrent estilístic del primer gòtic internacional que en els mateixos anys ja utilitzaven Lluís Borrassà i Joan Mates, per la qual cosa cal considerar Jaume Cabrera com un pintor de gust conservador, possiblement l'últim representant d'aquell món artístic desaparegut del tres-cents. El centre d'atenció de la pintura és l'Infant Jesús, assegut a la falda de la Mare de Déu –representada segons la tipologia de la Mare de Déu de la Humilitat, asseguda a terra sobre d'un coixí–, que juga amb una cadernera que vola, i que té agafada a la mà amb una cinta. Al seu costat, uns àngels toquen instruments musicals tot creant una de les atmosferes més líriques i poètiques de la pintura gòtica catalana.