Compartiment de retaule amb sant Agustí

No es coneix l'autor d'aquesta taula provinent de l'Astor que representa sant Agustí llegint dintre del seu estudi. Al fons de la taula, a través de l'obertura d'una porta, es veu el sant caminant a la vora del mar. L'escena fa referència a una de les visions que el sant bisbe d'Hipona va tenir mentre tractava de comprendre el misteri de la Trinitat. Se li va aparèixer l'infant Jesús, el qual es veu ajupit intentant buidar l'aigua del mar en un forat fet a la sorra. En dir-li sant Agustí que no ho aconseguiria mai, l'Infant li va respondre que ho aconseguiria abans que ell hagués comprès el misteri de l'essència de Déu. En primer terme es representa el sant assegut llegint el llibre de les escriptures, que es troba obert damunt l'"scriptorium" de fusta on es pot veure el rellotge de sorra, símbol del pas del temps i de la caducitat de les coses terrenals. Aquesta iconografia de sant Agustí treballant dintre del seu "studiolo", igual que la de sant Jeroni, és un símbol de la vanitat que es va difondre molt en la tardoantiguitat i després es va reprendre en l'art italià del tres-cents i molt especialment durant el quatre-cents, coincidint amb la revaloració de l'estudi dels autors clàssics impulsada per la nova cultura humanista del Renaixement. Malgrat l'ambient gòtic present a l'escena ens trobem davant d'una obra de la segona meitat del segle XV que ha incorporat ja el llenguatge estilístic detallista de tradició flamenca propi de Jaume Huguet.