Compartiments del retaule de Sant Andreu de Gurb

Lluís Borrassà, segon fill del pintor Guillem Borrassà, va formar part d'una nissaga familiar de pintors d'origen gironí que van treballar al nostre país des de mitjan segle XIV fins a mitjan segle XV. L'any 1383 ja es té constància documental que Lluís Borrassà tenia obert el seu taller de pintura a la ciutat de Barcelona, que es transformaria ràpidament en un dels obradors més grans de la ciutat en el qual van treballar nombrosos artistes, ajudants i col·laboradors. La seva arribada a Barcelona va coincidir amb el moment en què l'estil italogòtic, dominant al nostre país al llarg de la segona meitat del segle XIV, i el màxim difusor del qual havia estat el taller dels germans Serra, s'estava esgotant i iniciava la seva decadència. El nou art gòtic internacional que en aquests mateixos anys es començava a fer a Flandes, París o Milà es caracteritzava per deixar enrere l'equilibri i l'harmonia sòbria de les formes i els colors, posat de moda pels artistes sienesos del tres-cents, per tal d'introduir una nova estètica naturalista basada en el dinamisme i el moviment de les figures i per l'ús de pigments de colors molt vius i contrastats. El Museu Episcopal conserva possiblement la col·lecció més representativa d'obres de Lluís Borrassà, a través de les quals podem seguir la introducció i l'evolució d'aquest nou corrent artístic en la seva obra. Els cinc compartiments del retaule de l'església de Sant Andreu de Gurb els va ingressar mossèn Gudiol al Museu l'any 1914 provinents directament de la mateixa església, on es trobaven aprofitades com a «banal element de fusta a la taula de l'altar major». Els va atribuir estilísticament a Lluís Borrassà i poc després Madurell va corroborar aquesta hipòtesi en publicar l'àpoca en la qual es reconeix que el pintor Lluís Borrassà havia rebut 320 florins d'or de diversos prohoms de Gurb com a pagament total del retaule de l'altar major de l'església. Rafel Ginebra ha publicat el document del contracte d'aquest retaule entre els procuradors de la parròquia de Gurb i Lluís Borrassà, amb data de 15 de juliol de 1415, a través del qual s'ha pogut saber la composició monumental d'aquest retaule que feia més de sis metres d'amplada. L'escena de la crucifixió de sant Andreu amb la figura de l'esposa del procònsol Egees als peus de la creu, vestida segons la moda borgonyona de l'època amb un mantell brocat (hopalanda) molt luxós, és paradigmàtica d'aquest estil del primer gòtic internacional tan ric de moviments i de colors.