Targeta de memòria

Els sistemes de memòria d’accés aleatori (RAM, Random Access Memory) proporcionen la capacitat d’emmagatzemar dades i de llegir-les a una velocitat constant independentment de la ubicació d’aquesta informació o de la posició prèvia de lectura/escriptura. Un altra característica de les memòries RAM dels ordinadors és la seva volatilitat que implica que la informació es perdi quan es deixa de subministrar alimentació elèctrica.

Aquestes memòries, com la resta de tecnologia informàtica, ha viscut una forta evolució des que van aparèixer els primers dispositius a mitjans del segle XX. En els primers temps, finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta aquestes memòries eren constituïdes per matrius de nuclis de ferrita. A l’any 1968 es constitueix la patent de la primera memòria integrada amb tecnologia de semiconductors inventada dos anys abans per Dr. Robert Dennard, aquesta nova tecnologia propiciaria un considerable augment del rendiment i de la seva miniaturització.

En aquest cas es tracta d’una targeta de memòria de nuclis de ferrita, la targeta procedeix de l’empresa Telesincro dedicada a la informàtica (fabricació de facturadores) durant els anys seixanta i setanta del segle XX. Porta una etiqueta amb el nom J.Jardi (probablement l'enginyer que la va dissenyar).