Vestit de cort

Aquest vestit de cort consisteix en una bata oberta al davant i una faldilla sencera a sota. Duu una ornamentació de la mateixa tela frunzida, amb efecte d’arrugat a les mànigues i al davant del vestit. Representa l’amplada màxima de la silueta de la història de la moda. La mirada se’n va a la cintura, extraordinàriament estreta en relació amb la basquiña de grans volums laterals. La forma de la faldilla recorda els vestits de Las Meninas de Velázquez (1656). El volum horitzontal, de base ampla, es compensa amb la verticalitat que aporta una cua que surt de les espatlles en pales i s’integra amb la part posterior de la bata.

És el vestit anomenat Watteau, perquè aquesta mena de peces apareixen en els retrats del pintor Antoine Watteau (1684–1721). Aquesta silueta artificial s’obté gràcies a la cotilla i el tontillo. La cotilla pressiona rígidament el tors, aixeca el pit i redueix la cintura. A la cintura se subjecta el tontillo, estructura formada per barnilles (de barbes de balena o de joncs) lligades amb betes, sobre la qual reposa la faldilla. Sota el tontillo, la camisa cobreix el cos. Els complements del vestit són sabates de taló, guants, ventalls i pentinats grans i complicats.

A diferència dels vestits brocats de seda, amb puntes i brodats, aquest vestit de cort està confeccionat amb una indiana, tela de cotó estampada amb motius de flors i vegetals de formes sinuoses, a l’estil Lluís XV, que imita i substitueix l’ornamentació anterior, tot abaratint el costos. La fastuositat de la silueta contrasta amb aquest teixit relativament econòmic. Els primers estampats provenien de l’Índia i estaven decorats amb flors i altres motius multicolors. Des de principis del segle XVIII es manufacturaren a Europa. A Barcelona s’establiren nombroses fàbriques a la ciutat i prats d’indianes als voltants. La indiana representà un avenç tecnològic, ja que va ser la primera decoració de teixits que es feia en sèrie.