El pati de l'Alberca

Tant la vida a l'Alhambra i el Generalife com el seu paisatge han estat objecte de creacions artístiques des de la seva construcció. Així ho demostren les innombrables composicions literàries, musicals, escultòriques i pictòriques de tots els temps. Si ens centrem en aquestes últimes, es considera que va ser la dècada dels 70 del segle XIX, quan l'orientalisme estava de moda a la societat burgesa capitalista europea, van trobar una font d'inspiració per a les seves creacions a l'últim regne musulmà a la península ibèrica .
Rusiñol va quedar fascinat per la llum, l'aigua i l'arquitectura desenvolupada pels natzaresos a l'Alhambra i al Generalife. El seu oli sobre llenç El Pati de l'Alberca mostra una recreació del Pati dels Arrayanes del palau de Comares en què el pintor recrea un dia assolellat, amb molta llum. La imatge ha de reflectir tranquil·litat, per la qual cosa evita plasmar la gran torre defensiva de Comares. Al pintor només li interessa el pati, amb llum i aigua, per la qual cosa l'interior del Saló del Tron està simplificat. Decora l'espai amb unes plantes que reflecteixen les existents en aquella època, tal com ho demostra la fotografia de Jean Laurent feta el 1871. Posa la mirada a l'aigua, al gran mirall que reflecteix l'arquitectura del costat nord del pati. L'aigua pren el color del pati, el recipient, quan comença el capvespre.
El color de l'aigua és calidoscòpic en reflectir-s'hi diferents paraments verticals i elements vegetals. Per això, i mai més ben dit, el color de l'aigua és Alhambra.