Diana

L’escultor, vinculant-se a la tradició clàssica, representa Diana, la deessa de la cacera; amb un dels seus braços estirat sembla tesar un arc invisible preparat per disparar la fletxa en una acció de caça. Un mantell cobreix la part posterior de la figura. Les formes femenines són potents i ben musculades i els cabells que li voleien emmarcant el perfil de la cara aporten moviment a la figura. Santiago Costa Vaqué (Móra d’Ebre 1895-1984) Cosí de l’escultor Julio Antonio, estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i després treballà com a col·laborador del seu cosí, de qui rebé la influència classicista i el tractament realista en la seva primera època. Entre els anys 1919 i 1925 realitzà una sèrie d’obres a l’Amèrica del Sud i tornà a Madrid. La seva obra parteix del concepte de bloc amb una important integració dins de l’espai cúbic. Les seves característiques dominants són la força i el moviment detingut. També conreà la pintura, amb temàtica paisatgista i escenes populars.