Estela funerària discoïdal

Amb la voluntat d’emular el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, per encàrrec de Charles Deering (South Paris, Maine, 1852 – Miami, Florida, 1927) Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862 - Sitges, 1934), autor del projecte i director de les obres del conjunt de Maricel, va incorporar elements decoratius i estructurals de nova factura al costat d’altres d’origen medieval o renaixentista adquirits arreu del territori espanyol.
Quan l’any 1921 Charles Deering, per desavinences amb Utrillo, va deixar Sitges enduent-se les col·leccions d’art i antiguitats aplegades a Maricel, gairebé només hi van restar aquelles peces que formaven part integral dels edificis.
Un exemple és aquesta estela funerària discoïdal d’origen medieval, possiblement adquirida per Utrillo a la zona de Lleida o Tarragona, encastada a la paret de l’escala d’accés al Palau de Maricel. L’estela està decorada amb un escut apuntat que conté tres elements en forma de vara, envoltat per la inscripció: “[HIC] LOCUS EST · G ·D(E) B URD(E)L LO” (aquest (és) el lloc (tomba) de G(erau?) de Bordell).