Nina

La nina ha acompanyat els jocs dels infants des dels orígens de la humanitat, però no totes les nines estaven destinades als jocs infantils. Des dels segle XVII les modistes van utilitzar nines amb cos de dona per tal de difondre la moda.
Les nines més preuades, com aquesta, tenien el cap de bescuit, un tipus de porcellana mat que donava al rostre un aspecte més real que la porcellana brillant emprada anteriorment i fins a mitjans del segle XIX duien perruques de cabell natural. L’augment de preu del cabell degut al costum de fer postissos va introduir altres materials per a les perruques com l’angora, nom amb el que es coneix el pèl de cabra del Tíbet, utilitzat en aquest cas.
Aquesta nina, procedent de la col·lecció de nines de Lola Anglada (Barcelona, 1896- Tiana, 1984), respon a la tipologia de nina maniquí i presenta un model complet de la moda dels anys setanta del segle XIX, caracteritzada per la incorporació del polisson.