Bebé articulat

Fins a finals del segle XIX a l’Europa continental la caracterització de les nines com a infants s’aconseguia gràcies a la indumentària, no a l’anatomia. A partir d’aquell moment s’introdueix en el mercat el bebè articulat. Una nina que reproduïa el cos d’un infant i s’articulava amb un sistema d’elàstics interns i esferes que la dotaven d’una capacitat d’adaptació als braços dels usuaris com un infant de debò. El precedent eren unes nines japoneses que s’havien presentat a l’Exposició Universal de París de 1855.
Aquesta tipologia de nina va néixer de l’agermanament de pedagogs, fabricants i artistes, en el mac del debat entre art i industria, amb la finalitat d’unir utilitat, economia i bellesa. L’empresa que aconseguí més èxit en la fabricació del bebè fou la casa francesa Jumeau. El 1899 la companyia Jumeau et Cie es va fusionar en la Societé Française de fabrication de Bébés et Jouets (SFBJ). Aquesta nina respon al disseny de Jumeau cedit a la SFBJ i formava part de la col·lecció de nines de Lola Anglada (Barcelona, 1896- Tiana, 1984).