Picaporta amb les figures de Sant Jordi i el drac

La col•lecció de ferro forjat va representar la iniciació de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) en el món del col•leccionisme, amb el qual havia entrat en contacte des de molt jove a través del seu mestre, el pintor i col•leccionista Tomàs Moragas (Girona, 1837 – Barcelona, 1906)
L’interès per la recuperació del passat i principalment per l’art medieval, d’arrel romàntica, impulsat a mitjan segle XIX a Catalunya pel moviment de la Renaixença, va posar les arts de l’objecte al mateix nivell que l’arquitectura, la pintura o l’escultura.
Santiago Rusiñol va aplegar un conjunt de més de 700 objectes de ferro forjat d’ús domèstic i litúrgic, datats entre el segle XIII i el XIX, majoritàriament de l’àmbit geogràfic de la corona aragonesa. Aquests objectes van entrar a la col•lecció principalment per mitjà de compres a particulars o a altres col•leccionistes, i també d’intercanvis o regals.
Des del segle XII la forja catalana es va convertir en un referent del treball en ferro a tot Europa. La seva màxima esplendor arriba als segles XIII, XIV i XV, quan l’art de la forja és habitual en totes les edificacions romàniques i gòtiques.