El naixement del nou estil del "ferro romànic", basat en la multiplicació de roleus o espirals aplicats principalment a les reixes i les portes, demostrava la vocació universal de l'art romànic i esdevenia nexe d'unió entre totes les arts que van aprèixer durant aquest periode.
Es tracta d'un art propi i singular, molt desenvolupat des del segle XII, realitzat per a esglésies i ermites emplaçades entorn dels camins de peregrinació. Creat amb una doble funció (protegir i atendre les necessitats litúrgica i doméstica), va quedar plasmat en reixes, ferramentes de porta i brasers i, també, en picaportes, canelobres, panys, creus i encensers.