Calaixera

Aquesta calaixera d’estil fernandí i la seva parella, situades a la sala isabelina de Can Llopis, actual Museu Romàntic de Sitges, són una mostra de la influència de l’estil imperi francès en l’ebenisteria catalana de principis del segle XIX.
El pes què en el mobiliari francès de l’època va tenir el bronze, a Catalunya es va suplir per la decoració de talla policromada, que va incorporar la varietat de tons del bronze: el daurat brunyit, el mat, la pàtina negra i fins i tot el verd imitant el rovell conegut com a verd antico, tal com podem comprovar en les àligues sobre les que descansa el buc de la calaixera.
A partir del segle XVIII les caixes, que formaven part del dot de les núvies i que servien per guardar l’aixovar, van ser substituïdes per les calaixeres. Donat que sovint la parella s’instal·lava a la casa de la família del nuvi, la calaixera es va convertir en un moble de representació, reflex de l’origen i la posició econòmica de la família de la núvia. Si la família s’ho podia permetre, com en aquest cas, l’aportació era de dues calaixeres.