Vestit

En aquest vestit de festa —o de nit— d’aire art déco la cintura s’ha eliminat i només s’endevina gràcies al cos que cau sobre el vestit. El pit i els malucs no es posen en relleu sinó que més aviat s’amaguen per crear una silueta rectilínia. El vestit és transparent i curt. La simplicitat del patró, que consisteix en dues peces iguals, una pel davant i una altra per darrere, contrasta amb la riquesa dels materials i l’ornamentació. Sobre una tela fina i lleugera de gasa s’ha aplicat una gran quantitat de granets, lluentons i brodats amb fils de plata que li donen una brillantor i un pes especials. Alhora es vol transmetre una mena de lleugeresa i sinuositat al cos en moure’s. Els serrells de granets que formen una franja inferior també li aporten moviment.

La persona que el duu mostra les cames, l’escot i els braços i pot moure el cos amb llibertat, ja que el vestit és folgat. Sense estructures interiors com la cotilla o la faixa, aquest vestit constitueix un bon exemple de la moda que ja no és una armadura que immobilitza sinó un element que permet el moviment: fàcil de cosir, d’imitar i de portar. Això representa una certa democratització, ja que la modernitat afecta totes les dones, a diferència de l’exclusivitat dels vestits d’èpoques anteriors. La simplicitat del model i la seva elegància no es poden entendre sense uns complements molt sofisticats —abric de pell, barret, guants i sabates— que hi facin joc.