Els moments creatius més inspirats de l’escultor transcorregueren durant la dècada dels cinquanta i els seixanta. En aquest temps, més que mai, tingué cura que les obres destinades al culte portessin l’empremta del seu art genuí. De l’obra de l’Ecce Homo en féu diverses versions; aquesta que es mostra, estilitzada amb un alt grau d’abstracció, intensa i emblemàtica, revela el Saumells més pur. Lluís M. Saumells (1915 – 1999) Realitzà la seva primera exposició a Tarragona, el 1934, a l’Ateneu Tarraconense, i el 1945 es traslladà a París amb una beca del govern francès. En tornar de França, el 1949, fou nomenat director de l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ciutat on residí, exceptuant algunes estades a Palma. L’artista, amb una volumetria definida presenta el mínim de detalls, i crea una tipologia pròpia que, amb petites variants, treballarà constantment: figures de caràcter expressionista de mans de dits allargats i prims i cares de trets angulosos. Aquestes característiques són aplicables també a la seva producció pictòrica i sobre paper. El seu compromís amb l’art el portà a esdevenir un veritable promotor cultural a la ciutat. Enric Baixeras