Fi

Acisclo Manzano (1940) Format en l ’ofici de tallista, perfeccionà la seva tècnica al taller de diversos escultors de la seva Galícia natal, on adquirí una experiència amb diferents materials i eines de treball que li permeteren acceptar els primers encàrrecs per tallar cristos i altres imatges religioses. A la dècada dels seixanta treballà exclusivament la talla de fusta presentant formes innovadores amb reaccions diverses en el món de la crítica d’art. A la dècada dels setanta inicià la seva trajectòria amb obres de bronze que reflecteixen la dualitat en què es va moure a partir d’aquesta època. Mantingué un peculiar sentit de la figuració amb una orientació expressionista, juntament amb una forma molt particular d’incorporar-se a l’informalisme i a l’abstracció. La crítica d’art María Luisa Sobrino ens diu: “camina per una línia de síntesi entre l’abstracció organicista i certs trets figuratius que, en el seu cas, evoquen tractaments clàssics”. 16a medalla Julio Antonio d’escultura, Biennal d’Art 1970