Cobertes d'evangeliari amb Jesús entre sant Pere i sant Pau i el Calvari

A l'època gòtica tots els tresors de les catedrals catalanes posseïen dos, tres, o més evangeliaris amb cobertes d'argent historiades on s'alternaven la plata blanca i la daurada, i sovint duien inscripcions referencials cisellades sobre un fons d'esmalt transparent de color verd o blau. El "codex argenti" de la Catedral de Vic, o evangeliari pontifical, mostra el Calvari a l'anvers i Jesús entre sant Pere i sant Pau al revers, en figures repussades que simbolitzen l'inici de la redempció i la institució de l'església de Sant Pere, a Roma, segons s'explicita en la inscripció lateral que voreja el conjunt. En les dues plaques de les cobertes apareix el punxó acreditatiu de la ciutat de Vic. Plàsticament i cronològicament, aquesta obra està relacionada amb la creu processional major de la seu de Vic, obrada l'any 1394 per l'argenter vigatà Joan Carbonell, i és molt probable que ambdues peces fossin realitzades pel mateix mestre, ja que tant l'una com l'altra mostren contactes tècnics i plàstics amb les realitzacions barcelonines de l'entorn de 1400 i uns caràcters molt comuns, de base italianitzant, consistents en figures tosques però expressives i carregades d'ingenuïtat. Al segle XVI, vers el 1558, el text primitiu dels evangelis fou substituït per una narració més moderna de l'escriptor Antoni de Vilarreal i, aleshores, l'argenter barceloní Sebastià Roure acomodà les cobertes antigues al nou text tal i com ho demostra la factura dels tancadors, les cantoneres i els reforços.