Exode R.D.C. Suite Coltan

“Suite Coltan”, memòria pictòrica. L’art sempre ha estat un reflex del seu moment. El seu poder de reflexió i de crítica sobre situacions socials de vegades s’ha manifestat d’una manera subtil més o menys
evident, mentre que d’altres ha estat el motiu d’un treball plàstic intens i compromès. Aquest és el cas que contemplem en aquest llibre, la immersió en una situació de guerra i de degradació humana a través de la qual l’artista converteix, a través del seu treball, l’anècdota, terrible anècdota, que ens ofereixen els mitjans de comunicació en categoria universal. Un cop més, l’èxode d’un poble, amb el que això suposa de desarrelament i de pèrdua d’identitat en convertir-se en refugiat, es fa notícia a la premsa però, com que la nostra memòria és massa efímera, Josep M. Rosselló s’ha proposat categoritzar aquest fet i així aconseguir que, mitjançant la reflexió i la creació entorn del coltan i les seves conseqüències i les obres que d’això han sorgit, aquest conflicte resti present en el nostre imaginari cultural. Malgrat que
segueixo la trajectòria creativa de Josep M. Rosselló de manera constant i que coneixia el procés de desenvolupament de la “Suite Coltan”, quan l’he vist reunida en aquesta publicació, amb els textos que ell mateix ha elaborat, com a reflexió i argumentació del seu treball, m’he transportat a principis del segle xx, a la pintura expressionista alemanya. El que vincula l’obra de Josep M. Rosselló, al meu entendre, a
l’expressionisme, més enllà del component estètic d’aquestes pintures, són dues facetes del seu treball. D’una banda, la relació que estableix amb l’espectador quan trasllada la seva experiència emocional a la projecció visual en les seves obres i així manifesta la seva necessitat interior d’expressar conflictes no resolts en una societat pretesament estable —tal com ho descriu Peter Selz a La pintura expresionista alemana, Madrid: Alianza Forma, 1989. D’altra banda, aquesta constant que manifesta Josep M. Rosselló d’escriure, d’acompanyar la seva obra amb textos que l’ajuden a reflexionar sobre el seu treball i que al mateix temps aporten a l’espectador-lector arguments per corroborar, discutir o rebatre els seus plantejaments.  “Suite Coltan”, per la seva duresa i reflexió, no pot deixar-nos indiferents. La
societat respon a estímuls puntuals, però poc després una cuirassa protectora torna a cobrir-nos per continuar el nostre camí. És important que l’art sigui capaç de desvetllar inquietuds i sentiments compartits. Josep M. Rosselló i Virgili (1950) Va néixer a Tarragona el 1950. Va estudiar a l’Escola d’Art de Tarragona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola Massana de Barcelona, on va estudiar gravat.
Text de Rosa M. Ricomà