Ventall

Complements imprescindibles de la indumentària femenina, els ventalls han reflectit els canvis dels gustos i de les modes. A Espanya es van popularitzar especialment a finals del segle XVIII, consolidant-se el seu èxit en avançar el segle XIX. La producció espanyola d’aquest tipus de peces es concentrà particularment a València.
Durant el regnat d’Isabel II es va fer patent la tendència a la recuperació progressiva dels estils del passat, amb la possibilitat de combinar-los d’una forma absolutament lliure i tenint en compte únicament els seus poders evocadors i decoratius. Un exemple d’aquesta manera de combinar els estils el tenim en aquest ventall del Museu Romàntic de Sitges, decorat en una de les seves cares amb una escena cortesana pròpia del Renaixement francès, ambientada vagament en els temps dels reis Valois del segle XVI, però sense fer referència a cap esdeveniment històric. A l’altra cara del ventall es desenvolupa una escena galant de gust rococó, amb una recreació de la vida festiva i amable que s’atribuïa al període del regnat de Lluís XV, del terç central del segle XVIII. La recuperació d’aquests temes galants es va estendre des de França durant l’Imperi de Napoleó III i d’Eugenia de Montijo.