Figura de dona

Jordi Sarrà Rabascall (1935-1990) Les seves primeres joguines van ser paper i llapis de colors. El 1944 rep les seves primeres lliçons d’art per part de l’escultor Salvador Voltas i, el 1950, de l’escultor Modest Gené. El 1951 es trasllada a Barcelona per estudiar a l’Escola de Sant Jordi i va ser un estudiant destacat de Soriano Montagut. Torna a Tarragona i estudia a l’Escola d’Art i Disseny amb els mestres Gonzalo Lindín i Lluís M. Saumells. El 1960 va viatjar a París, on es va deixar seduir pel fauvisme i l’expressionisme, que tingueren una influència predominant en el seu estil. Després de deixar París el 1965, torna a Tarragona, on és rebut amb entusiasme, a més d’obtenir uns quants premis. Per exemple, el 1968 la Diputació de Tarragona el va premiar amb el 17è Premi Tapiró de Pintura per l’obra Figura de dona. Aquest és el període en el qual Sarrà es concentra en el retrat, en el qual s’hi percep una preeminència del color per sobre del dibuix, fet que, justificava, li permetia expressar millor el seu estat d’ànim, que és l’objectiu de pintar. El retorn al retrat i la importància del color el connecta al fauvisme. L’estil natural de la pinzellada i la naturalesa despreocupada dels seus llenços són algunes de les característiques que explora en els seus retrats. La juxtaposició de colors vius és una de les seves normes, que utilitza per transmetre el concepte emotiu de la pintura. Tal com els fauvistes, Sarrà és un artista que no teoritza o organitza el seu treball basant-se en declaracions d’intencions precises, sinó que la seva única obsessió és la realització de l’acte creatiu: l’obra.