L’Home flor respon al propòsit de donar una variant original a un tema fonamental de l’escultura: l’estàtua idealitzada amb vocació de cànon. L’escultor creà una versió del seu temps, ben personal, que representa un cos nu d’adolescent, dempeus, amb vida pròpia però no amb ambició neoclàssica, sinó simbòlica. Lluís M. Saumells Panadés (1915– 1999) Realitzà la seva primera exposició a Tarragona, el 1934, a l’Ateneu Tarraconense, i el 1945 es traslladà a París amb una beca del govern francès. En tornar de França, el 1949, fou nomenat director de l’Escola-Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, ciutat on residí, exceptuant algunes estades a Palma. L’artista, amb una volumetria definida presenta el mínim de detalls, i crea una tipologia pròpia que, amb petites variants, treballarà constantment: figures de caràcter expressionista de mans de dits allargats i prims i cares de trets angulosos. Aquestes característiques són aplicables també a la seva producció pictòrica i sobre paper. El seu compromís amb l’art el portà a esdevenir un veritable promotor cultural a la ciutat. Enric Baixeras