Nu femení d'escorç

Casas tractà el gènere del nu en un breu període de temps de la seva dilatada trajectòria artística, principalment entre 1893 i 1894, amb alguna excepció. Per tant aquesta temàtica no va ser gaire abundant en la seva producció pictòrica. Dels sis nus femenins pintats per Casas que es coneixen, tres van pertanyer a la col·lecció del seu amic Santiago Rusiñol i es troben al Cau Ferrat.
Els nus de Ramon Casas són obres on la mirada i l’execució del pintor recau quasi absolutament sobre la figura nua, cercant, en la disposició de la model, posicions complexes que generen punts de vista força originals. La figura no forma part d’un argument ni d’una història: és senzillament una exaltació de la bellesa. Els cossos ocupen tot l’espai i la mirada del pintor mai és frontal, sinó que es resol, emprant la terminologia del llenguatge fotogràfic, en un picat o contrapicat, això és, des d’un punt de vista superior o inferior. En resum doncs, són uns nus absolutament antiacadèmics i plenament allunyats d’aquella pintura en la que un fet narratiu o anecdòtic era l’excusa necessària per a introduir la presència d’una figura femenina nua.
El Realisme, el Naturalisme i l’Impressionisme i les seves derivacions, dotaren al nu d’una personalitat pròpia, fet que fou certament difícil d’acceptar pels posseïdors d’una moral conservadora. De fet, cal recordar que un nu de Ramon Casas fou retirat d’una exposició a l’Ateneu Barcelonès l’any 1893.