Frontal de l'Epifania

Teixit de fons de vellut blau fosc d'un sol cos; ordit de fons i de pèl de seda, trama de seda; fet en teler velluter de llisos i pedals. Serrell de passamaneria de seda vermella i or, fet en teler de passamaneria. Teixit i serrell segurament fabricats a València. Decoració amb brodats fets sobre una base de tela de lli posada en un bastidor i aplicats posteriorment sobre el teixit de vellut. Els brodats són de sedes policromes a punt de matís, de figures, seda matisada, falsa cadeneta, cordonet i punt anellat; i d'or i argent a punt tibat, cordonet, escacat i farcit. Llustrins aplicats. Una petita part de la decoració és brodada directament sobre el vellut. Segurament obra d'un taller de Sant Joan de les Abadesses. Encarregat per Joan de Robira, presbíter, i Jaume Tenes. A la part superior hi ha una franja amb els quatre escuts dels comitents alternats de dos en dos. Dos, sobre fons d'argent amb una G que continua amb una creu a la part superior, de Joan de Robira; dos amb unes tenalles d'argent sobre fons d'or i flors. A sota de la franja hi ha el serrell de seda i or. A ambdós laterals del frontal hi ha dues grans decoracions iguals, només canvia la part central. Tenen forma octogonal amb vuit arcs ogivals, i de la punta de cada un sorgeix una tija envoltada de flors i fulles de card. La de la dreta de l'espectador té al centre una àliga coronada amb les ales esteses, el cos de la qual és brodat directament sobre el vellut. El de l'esquerra porta al centre l'Agnus Dei amb el làbar. Són els símbols de sant Joan Evangelista i de sant Joan Baptista, advocació lògica tenint en compte que el frontal es va fer per al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al centre hi ha l'Epifania, representada amb un gran sentit pictòric i brodada i aplicada després sobre el vellut. Sobre un sòcol hi ha un terra d'herbes i, al darrere, un tancat d'un estable. Quatre pals amb una teulada evoquen el pessebre. La Mare de Déu és al centre de la composició, asseguda davant del tancat, amb el cap cobert per un vel blanc, túnica i mantell amb amplis plecs sobre el terra. Té assegut a la falda l'Infant Jesús, que beneeix amb la mà dreta; malgrat ser al pessebre és un infant molt més gran que un d'acabat de néixer, forma com se sol representar Jesús en l'Epifania. Darrere Maria hi ha sant Josep dempeus amb la vara florida. Per darrere del tancat surten els caps del bou i la mula. També hi ha una figura femenina, vestida contemporàniament al frontal, que agafa amb la mà una copa d'or, és una de les llevadores, de les quals parlen els evangelis apòcrifs, que a més d'ajudar la Mare de Déu en el part són com notaris del naixement de Crist. Al costat esquerre de la composició hi ha els tres Reis Mags. Melcior, amb cabells i barba blancs, agenollat, ja ha entregat la copa amb or que aguanta la llevadora, i va a besar el peu de Jesús. Més a l'extrem esquerre, Gaspar i Baltasar, dempeus, porten les seves ofrenes a la mà. El primer, ros i barbat, assenyala l'estel que és damunt la teulada del pessebre. Baltasar, de pell blanca i sense barba, mira l'estel; encara no estava fixat en la iconografia dels Reis Mags el color negre del tercer. Tots tres van vestits com els nobles de la segona meitat del segle XV i la seva indumentària és un bon exemple d'allò que era la moda cortesana del moment. El brodat de la composició central del frontal és un dels més ben conservats a Catalunya corresponents a l'estil flamenc de pintura a l'agulla; el refinament i la perfecció de la realització són grans. Actualment hi ha perdut el brodat de les cares de Jesús, Maria i sant Josep. El cartó és plenament d'estil huguetià, però no hi ha cap documentació que acrediti que és obra de Jaume Huguet. Pot ser fet per un pintor del seu cercle o per alguns dels seus seguidors.