Canal del Generalife

L'aigua dóna vida als jardins de l'Alhambra que van assolir el zénit de la bellesa convertint una ciutat emmurallada en un paradís per als sentits. Fan de l'arquitectura nassarita una referència mundial per haver convertit en paisatge natural els espais habitats. El Generalife va ser construït al segle XII, havent-se realitzat modificacions en la seva arquitectura fins al segle XIV. En aquesta almunia es distingeixen dos espais ben diferenciats. D'una banda, hi ha un nucli d'edificació residencial enjardinada i, de l'altra, una vasta extensió de terreny de cultiu i pastura que dóna lloc a les seves famoses hortes. Tant els jardins com les hortes necessiten de l'aigua que els arriba des de la Sèquia dels Dos Terços que procedeix de la Sèquia Reial manada construir per Muhammad I el 1238. Mai va ser integrada la infraestructura hidràulica a l'arquitectura com al Pati de la sèquia del Generalife. La Sèquia Reial actua així com eix del pati. A cada un dels costats hi ha dos parterres on hi ha plantes d'estació amb flors, cosa que constitueix un jardí interior observable des dels pavellons que circumden el pati. Al pintor Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931) se'l reconeix com l'ideòleg del moviment modernista català. Després d'una primera etapa a Barcelona i Stiges, el 1897 es va instal·lar a Granada. Va ser a la ciutat de l'Alhambra on va pintar el seu primer jardí, punt de partida de la seva predilecció per aquest tema pictòric que va explotar ininterrompudament fins a la mort. Per a la composició del quadre, Rusiñol empra la perspectiva lineal amb un sol punt de fuga, situat sobre la teulada del pavelló principal del Generalife, que subministra la profunditat de l'escena. Aquesta obra pertany a l'etapa del naturalisme pictòric, anterior a l'evolució de Rusiñol cap al simbolisme modernista.