Arpa

Mantenir les cordes en contacte directe amb els dits i la caixa harmònica amb el cos i cor de l’intèrpret, converteixen l’arpa en un instrument ideal per a l’expressió dels sentiments més íntims. Aquestes característiques la van convertir en un instrument molt valorat pel Romanticisme, tant a nivell professional com domèstic.
La introducció de pedals en la construcció d’arpes, com a resposta a les noves exigències tonals de la música, data de la segona meitat del segle XVIII. Els pedals permetien modificar les alçades de les notes de les cordes sense la intervenció de les mans. Aquesta innovació va igualar les possibilitats polifòniques i tonals de l’arpa amb les dels instruments de teclat.
L’any 1810 l’empresa familiar Erard Frères, fundada l’any 1768 a París, va patentar un nou model d’arpa de set pedals, en el qual es van substituir els antics becs per un mecanisme de discs amb forquilles giratòries, que es manté en les arpes actuals. L’arpa que es conserva a la sala de música de Can Llopis, actual Museu Romàntic de Sitges, respon a aquest model d’arpa de set pedals.