Cap de Wagner

L’any 1912, Julio Antonio va rebre l’encàrrec, per part de la Sociedad Wagneriana de Madrid, de crear un monument a Wagner i va decidir que el personatge requeria un monument a escala monumental. Després de realitzar una primera maqueta, a cos sencer, de 94 cm d’alçària, l’artista, per concretar l’efecte de l’obra monumental, va iniciar un esbós d’argila de la mida definitiva, vuit metres d’alçària, que va començar al seu taller i que més tard va traslladar a la Fundición Codina Hnos., de Madrid, on s’havia de fondre l’obra definitiva. La Primera Guerra Mundial va trencar el projecte. Els socis francòfils de la Sociedad Wagneriana decidiren no continuar col·laborant-hi; la manca de recursos el va fer posposar i el pas del temps va deteriorar l’esbós d’argila, que finalment es destruí. Només quedà aquest cap que Antonio de Hoyos y Vinent descriu així: “Hay en el rostro un tal gesto de reconcentración espiritual. Tiene el perfil una tal energía, frúncese el entrecejo con tal intensa dureza que imaginamos que el músico escucha en una orquesta imaginaria —orquesta hecha de huracán, de mares embravecidos y de rugidos de monstruos de la selva—las notas magníficas de la Marcha nupcial de Lohengrin.”