Félix Plantalech i Batlle (1950) Després de cursar estudis a l’Escola Eina i de participar en tallers de pintura i escultura amb destacats artistes del país, es dedica professionalment a la creació plàstica i pictòrica des del 1983. Està vinculat a la galeria d'art vilafranquina Palma XII, amb una obra pictòrica de realització abstracta, amb simbolismes i referències figuratives molt unides a la terra. Al llarg de la seva trajectòria artística ha conreat un estil, una pràctica i un pensament creatiu personal i coherent que el defineixen i que tenen en comú la reflexió sobre l’entorn rural: el paisatge i els elements naturals i arquitectònics que el defineixen. Va ser reconegut per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el premi Santiago Rusiñol de les arts plàstiques el 2011. El canyís, la vinya, el conreu o els solcs tan característics del nostre paisatge són els elements inspiradors de l’obra de Fèlix Plantalech, elements que li permeten explorar el ritme, la repetició harmoniosa, l’ondulació o el fimbrament. Com ell mateix expressa, no cerca la grandesa del paisatge, ans al contrari, li interessa la humilitat i simplicitat d’aquestes parcel·les més petites, que esdevenen l’element poètic des d’on estableix un pont o lligam vers les seves sensacions i memòria interior. 28è premi Tapiró de pintura, Biennal d’Art 1992