Gerro

Gerros de cos esfèric aplanat decorats amb fils de lacticini en espiral, amb extensió cilíndrica, oberts vers la boca i amb dues grans nanses amb crestes pinçades. Els peus són atrompetats amb bases reforçades. Aquests exemplars són el testimoni de la continuïtat durant el segle XVIII d'alguns elements formatius i decoratius del vidre català a la manera veneciana dels dos segles anteriors. En aquell moment, malgrat la popularització de les formes i el característic abandonament de la sofisticació renaixentista dels vidres d'influència muranesa, els forns catalans mantingueren actius alguns elements d'aquella tradició, superposant-los a objectes de marcat gust autòcton.