L'auca del Senyor Esteve

La primer edició de la novel·la de L’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) data de 1907. El que aquí veieu és la seva transformació en dibuixos de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar.
En la novel·la, que tingué un gran èxit, el senyor Esteve, personatge principal de l'obra, i membre de la petita burgesia barcelonina, té un nét que vol ser artista, amb tot l'idealisme que aquesta decisió implica. A través d'aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l'artista amb la societat burgesa, qüestió que es resol, al capdavall, en una entesa, un pacte.
El "senyor Esteve" és el burgès barceloní per antonomàsia perquè, dins una Barcelona idealitzada, retratava la imatge de la burgesia catalana a la qual Rusiñol pertanyia amb tots els seus defectes però també amb algunes virtuts. Des d'un punt vista costumista i mitificador, l'autor fixa una mirada distanciada i comprensiva cap a una classe social que començava a acceptar. Hi projecta una mirada de tendresa, malgrat que la ironia hi és present amb tota la seva força.
La transacció entre l'artista i la societat pren a “L'auca del senyor Esteve” un to de crònica èpica. Va ser la seva obra més ambiciosa, de la qual es va fer una rèplica teatral anys desprès, rebaixant el to irònic. Estrenada l’any 1917, va suposar una de les grans fites teatrals i d’èxit de públic de la vida de Santiago Rusiñol.