Sefa Ferré Alsina (1938) Filla de l’artista i pintor Josep Ferré Revascall (1907-2001), del qual va rebre els primers estímuls artístics i lliçons. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (1962) i va continuar els estudis per especialitzar-se en gravat a l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París. El 1968 esdevé professora de Dibuix a l’Antoni Gaudí Sixth Form College. Té obra exposada permanentment a la Marjorie Parr Gallery de Londres, pintures al Museu d’Art Modern de Barcelona i a les col·leccions dels ajuntaments de Barcelona i Tarragona, entre altres administracions públiques, i a les oficines principals d’organitzacions, entitats, museus, galeries i col·leccions de Catalunya, de la resta d’Espanya, Chicago, Mèxic, Londres, París i Japó. Ha format una imatge preferent del món que ha estimat i pintat. Els paisatges que ha representat són del Priorat, la Toscana, França, Nova York, la Costa Brava i del coll de Lilla, al Camp de Tarragona. La pi La Vilella Baixa (Priorat) esdevindria potser el model d’una obra completa de representació arquitectònica: Positano, Vall-de-roures, Albarracín i Eivissa tindrien la mateixa estructura, una figura geomètrica piramidal que captura la llum i el color en la qual sabem que la vida hi és agitada, encara que els habitants no hi apareguin. Els habitants dels paisatges de Sefa Ferré sempre estan continguts a dins de l’arquitectura, amb accessos difícils.