Paisatge

El concepte convencional del paisatge té poc a veure amb aquesta obra: ens trobem al davant d’una abstracció pura. El punt de vista frontal s’uneix amb la vista aèria; el cel i la terra es confonen per la mateixa densitat de color i textura amb què són tractats. El paisatge és un mirall on es reflecteix el món interior de l’artista. És l’essència mateixa del Camp de Tarragona, un paisatge que el pintor coneix des de molt jove, i del qual ha extret els components bàsics, l’estructura interna, per després treballar-la amb completa llibertat. Antonio Gonzalo Lindín (1920-1999) Es formà al Taller i Escola de Pintura i Escultura de Tarragona i el 1947, l’any que s’inaugurà l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, va entrar-hi a formar part del personal com a professor de pintura. La seva carrera com a pintor comença amb la tradició pictòrica i paisatgística i revela la influència del seu professor Ignasi Mallol. Posteriorment va aconseguir un grau inicial d’abstracció, que va abandonar ràpidament per aprofundir en la geometria abstracta, amb la qual va aconseguir el seu llenguatge pictòric.