Quan, el 1908, Julio Antonio va realitzar María la gitana feia només un any que havia arribat a Madrid gràcies a una beca de la Diputació de Tarragona: tenia 18 anys. La seva mare el va introduir al taller de Miquel Blay. Blay era un excel·lent mestre i Julio Antonio va treballar al seu taller fins que va haver adquirit els coneixements tècnics que Blay podia oferir-li. Aquest mateix any Julio Antonio havia instal·lat el seu primer taller al carrer de Villanueva, de Madrid, amb el seu amic Miquel Viladrich; allí vivien i treballaven i va executar-hi l’escultura de María la gitana, tal com descriu Ramón Gómez de la Serna: “En aquells dies una gitanalla garruladora i picaresca envaïa l’estudi. Julio Antonio feia el bust de María la gitana i dibuixava, amb els més negres traços, els vells de la parentela.” María la gitana, amante que fue del Pernales, obra de Julio Antonio, així diu la inscripció de la mateixa escultura, és la primera obra que mostra la maduresa creadora de Julio Antonio, un retrat personalitzat amb una història present, que l'artista mostra amb orgull i dignitat. Amb aquesta obra Julio Antonio inicia els “Bustos de la Raza”, una sèrie de retrats sorgits de la seva inquietud per a la recerca del contacte directe amb els homes i dones arquetips autèntics del poble; aquesta és la influència que l’escultor rep dels seus amics pertanyents a la Generació del 98. Rosa M. Ricomà Vallhonrat.