Maqueta del monument a Wagner

L’any 1912, Julio Antonio va rebre l’encàrrec, per part de la Sociedad Wagneriana de Madrid, de crear un monument a Wagner, que s’havia d’erigir a La Moncloa. El projecte tirà endavant gràcies a l’acollida del príncep de Ratisbona, aleshores ambaixador alemany a Espanya. No sabem si Julio Antonio coneixia l’escultura de Beethoven realitzada per Max Klinger el 1902, però la influència sembla evident. Per tal de portar a terme l’encàrrec, Julio Antonio va demanar un retrat del músic i poder escoltar la seva música. Tan bon punt l’artista entrà en contacte amb l’obra de Wagner, començà a dissenyar els primers estudis. En coneixem set petits esbossos, alguns molt esquemàtics, però n’hi ha un parell que ja coincideixen amb el que va ser el projecte definitiu. Julio Antonio va decidir que un monument a Wagner requeria una escala monumental i que el músic hi hauria d’aparèixer solitari, nu, assegut sobre una roca, només amb un drap que li cobrís la part baixa de les cames. L’esbós definitiu fa 94 cm d’alçada; l’artista, per concretar l’efecte de l’obra monumental, va iniciar un esbós d’argila de la mida definitiva, vuit metres d’alçària, que va començar al seu taller i que més tard va traslladar a la Fundición Codina Hnos., de Madrid, on s’havia de fondre l’obra definitiva. La Primera Guerra Mundial va trencar el projecte. Els socis francòfils de la Sociedad Wagneriana decidiren no continuar col·laborant-hi; la manca de recursos el va fer posposar i el pas del temps va deteriorar l’esbós d’argila, que finalment es destruí. Només quedà el cap, que posteriorment el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona va fer fondre per preservar-lo.