Els cementiris, els enterraments i, en general, la presència propera de la mort, foren temes força habituals en l’obra pictòrica i literària de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) sobretot durant la dècada de 1890.
Cementiri de Montmartre pintat l’any 1891, se’ns apareix com una pintura extraordinària en la qual Rusiñol, mitjançant un joc de llums que se sustenta bàsicament en tres colors: el gris, l’ocre i el blanc, aconsegueix crear una atmosfera trista.
El quadre es mostra en una perspectiva descendent, presa des de prop de l’apartament de l’artista al Moulin de la Galette. La perspectiva de baixada atorga una sensació de llunyania que permet la seva vista despersonalitzada. És la visió de l’home formant part de l’urbs moderna.
T'interessa: Visual arts?
Rep novetats amb el teu Culture Weekly personalitzat
Ja està tot a punt!
El teu primer Culture Weekly arribarà aquesta setmana.