Narcís Monturiol

Narcís Monturiol va néixer a Barcelona l’any 1819. Part de la seva vida va transcórrer a Cadaqués, on observà els esforços que havien de fer els recol·lectors de corall i els accidents i malalties que patien els bussos a causa de la seva feina. D’aquesta observació va sorgir la idea de dissenyar i construir un artefacte que alleugerís llurs esforços i augmentés la seva productivitat. Tornà a Barcelona estimulat per la idea de crear una nau submarina que permetés la recol·lecció de corall i perles, però també altres treballs submarins: salvament de vaixells, recuperació de tresors, exploració del fons, etc. El resultat va ser l’Ictíneo o Vaixell-Peix. En la seva construcció va comptar amb diferents col·laboradors, com ara Josep Missé (el mestre d’aixa responsable de la construcció del primer Ictíneo), Joan Monjo (director tècnic de la construcció del segon submarí i autor dels plànols generals) i Damas Calvet (enginyer que ajudà a resoldre els problemes de les reaccions químiques que havien de permetre la propulsió en navegació submarina), etc. L’any 1858 començà la construcció del primer prototipus de nau, el primer Ictíneo, a l’empresa Talleres Nuevo Vulcano de la Barceloneta.

Monturiol va fer dues grans aportacions a la navegació submarina: el sistema de doble buc, que aprofità Labeuf en el seu Narval l’any 1899, i el sistema de renovació d’aire, inèdit i definitiu, que a més de produir oxigen, eliminava diòxid de carboni.