Placa de coberta d'evangeliari amb un crucifix

Les cobertes de caràcter sumptuari destinades a guarnir els textos de les sagrades escriptures foren molt freqüents des dels primers temps de l'art medieval europeu. Vers l'últim quart del segle XII i durant tot el segle XIII, els obradors de Llemotges, a l'Aquitània, realitzaren diverses tipologies de cobertes seriades de gran qualitat artística que gaudiren d'una gran acceptació entre els nuclis religiosos cristians. Aquestes, a l'igual que els altres productes llemosins, poden incloure's dins de les pautes de derivació bizantina per les superfícies daurades, la utilització de la tècnica dels esmalts opacs trets de camp i, en general, per la disposició iconogràfica i ornamental del conjunt. La placa del Museu Episcopal de Vic mostra una forma de creu amb els pals amples i una zona circular a la creuera per tal de ressaltar la part principal del cos del Crucificat, i, en origen, centrava una composició de peces aplicades damunt una ànima de fusta. La presència de la Crucifixió a l'anvers pressuposa l'existència d'una altra placa, al revers, on es representava la figura del Crist en majestat.