Aquest quadre mai va ser exposat en vida de l’autor.
El retrat de l’escultor Carles Mani (Tarragona, 1866- Barcelona, 1911) és sense cap mena de dubte un dels més inquietants de tots els que pintà Santiago Rusiñol. La tensió del rostre, la mirada recelosa i el posat esquerp del personatge ens mostren l’home taciturn i turmentat i, alhora, l’artista incomprès i maleït que sempre fou Mani.
Rusiñol el representà de mig cos, assegut en una cadira i amb el braç esquerre recolzat al respatller. La fesomia ombrívola de l’escultor i la jaqueta negra que vesteix es retallen sobre un agosarat fons bicolor, format pels tons vermellosos de la paret i la vànova groga, un color clarament inspirat en el groc de la indumentària del Sant Pere d’El Greco.
Rusiñol conegué a Carles Mani i el seu amic el pintor Pere Ferran a París. Carles Mani va rebre l’any 1894 una beca de la Diputació de Tarragona i decidí compartir-la amb Ferran, la qual cosa feu que els dos acabessin passant una aventura d’autèntica misèria de la qual els salvà Rusiñol.